Hi ha mesos que el planeta Saturn desapareix de la vista. L’òrbita de la Terra al voltant del Sol fa que Saturn es trobi, visualment, darrere del Sol.

Quan un planeta és davant o darrera del Sol es diu que està en conjunció: és la situació de Saturn, en aquest exemple. Com que el Sol enlluerna, no es pot distingir. Després d’unes quantes setmanes, tornarà a ser visible de matinada.

Visibles o no, el més famós de Saturn són els anells, uns anells tan espectaculars com difícils d’interpretar.

El primer a considerar-los va ser l’astrònom holandès Christiaan Huygens, el 1656. Huygens va imaginar un únic anell, sòlid i gruixut, al voltant del planeta.

Però el tribunal de la Inquisició no va acceptar aquesta idea: Huygens era considerat un heretge, ja que estava d’acord amb Copèrnic que el Sol, i no la Terra, era el centre del sistema planetari. De tota manera, la curiositat i l’evidència acabarien imposant-se.

Una altra interpretació que es va donar dels anells de Saturn era que es tractava d’un conjunt de satèl·lits.

Uns científics de l’Acadèmia Toscana van construir una maqueta per veure si, en canviar de posició, l’aspecte de Saturn era similar al que es deduïa dels telescopis.

La conclusió va ser que Huygens tenia raó, que l’anell no era sòlid, però que havia de ser molt prim i llis, perquè quan es mira el planeta de perfil no s’hi distingeix cap anell. Un d’aquells acadèmics va arribar a afirmar que l’anell de Saturn podria estar constituït per minúscules estrelles de glaç.

Al segle XVII, Jean Domenico Cassini va advertir-hi una línia que el dividia en dues parts. Actualment, aquesta línia es coneix, precisament, com a divisió de Cassini.

Més endavant, William Herschel va dibuixar l’anell, convençut que era sòlid. I a mitjans del XIX, William Bond va descobrir-hi una franja semitransparent, a través de la qual “s’hi podien veure les estrelles”.

A partir de la llei de la gravitació universal formulada per Newton, la presència d’un anell sòlid al voltant d’un planeta era completament impossible. Era tan gran el repte plantejat per l’enigmàtic Saturn, que la universitat de Cambridge va instituir un premi per a qui expliqués, per fi, la naturalesa de l’anell.

El premi se’l va emportar James Clerk Maxwell, el científic descobridor de l’electromagnetisme. Maxwell va demostrar matemàticament que l’anell havia de ser discontinu, i que havia d’estar integrat per infinitat de partícules sòlides molt petites, que cadascuna es comporta com un satèl·lit. També va establir la causa de la diversitat d’anells que hi ha, i del fet que el conjunt de tots sigui tan pla i tan prim.

Maxwell hauria quedat molt satisfet amb les imatges obtingudes per les modernes sondes exploradores: totes mostren que les seves conclusions eren exactes.

L’enigma dels anells de Saturn s’ha esvaït, però el seu encanteri continua intacte.