Grans telescopis

 

Edu3.cat

També es pot veure via YouTube

 

Les lents dels primers telescopis feien pocs centímetres de diàmetre. A mesura que es va perfeccionar la manera de fabricar-les, el diàmetre de les lents va anar augmentat.

Quan la lent principal d’un telescopi -l’objectiu- és petita, es veuen pocs astres perquè només capta els molt lluminosos. No cal que proporcioni molts augments: la característica més apreciable d’un telescopi és el seu diàmetre. Com més gran és, més astres i més detalls es veuen. Per això, des de fa segles, hi ha una cursa per aconseguir el telescopi més gran.

Aquest és el telescopi de William Herschel, d’un metre i vint centímetres de diàmetre, estrenat l’any 1789 a Anglaterra. I aquest és el d’1 metre i mig construït per Lord Rosse, uns anys després, a Irlanda. Eren els telescopis més grans de l’època.

Un segle més tard, al 1917, es va inaugurar l’Observatori de Mont Wilson, a Califòrnia. El telescopi, que encara està en servei, té un objectiu de dos metres i mig de diàmetre. Consisteix en un mirall de curvatura parabòlica. Amb aquest telescopi es van fer importants descobertes sobre l’estructura de l’Univers.

Els bons resultats del telescopi de Mont Wilson van portar a la construcció d’un altre telescopi encara més gran i mític, també a Califòrnia: el de l’Observatori de Mont Palomar, estrenat el 1948.

Sota una cúpula metàl·lica giratòria, de 41 metres de diàmetre i mil tones de pes, hi ha un telescopi amb el nom de Hale, en honor a George Ellery Hale, el dissenyador del telescopi de Mont Wilson.

El telescopi Hale es va convertir en un símbol de la tecnologia òptica més avançada. El mirall principal, de 5 metres de diàmetre i 400 tones, és un gran bloc de vidre pyrex que va requerir 11 anys per fondre’l i refredar-lo.

Al 1975, la Unió Soviètica va inaugurar l’Observatori Astrofísic de Zelenchúskskaya, al Caucas. El seu telescopi de 6 metres, anomenat Bolshoi, era clàssic, però es va emprar una tecnologia innovadora quant a l’estructura que el sustenta. Per primera vegada, un ordinador comandava els moviments de l’enorme telescopi.

Els telescopis de Mont Palomar i de Zelenkchúskaia van merèixer el títol de més grans del món durant anys, però el seu rendiment sempre ha estat per sota de l’esperat. Els problemes han fet que es deixessin de construir grans telescopis com aquests, amb un mirall únic de vidre.

La nova tecnologia òptica consisteix a fer els objectius dels telescopis a base de múltiples miralls hexagonals, enlloc d’un únic mirall.

Aquesta és la tecnologia dels telescopis actuals més grans: la parella que hi ha a l’Observatori de Mauna Kea, a Hawaii, coneguts amb els noms de Keck 1 i Keck 2. Les estructures d’aquests telescopis es van construir a Vila-seca, al Tarragonès.

Actualment, al Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma, s’està construint un observatori que acollirà el Gran Telescopi de Canàries, amb un mirall múltiple de 10 metres i 40 centímetres de diàmetre: el més gran del món.

L’estructura que el suporta s’està construint, també, a Vila-seca. Es tracta d’un telescopi espanyol promogut per l’Institut d’Astrofísica de Canàries.

La cursa per millorar els telescopis consisteix a augmentar el diàmetre del mirall i, alhora, disminuir-ne el gruix. Els grans telescopis del futur tindran miralls més grans i més lleugers.