L’atmosfera de la Terra ens protegeix, però suposa un greu impediment per estudiar l’espai. Filtra la llum, anul·lant moltes de les radiacions emeses pels astres, i afecta l’estabilitat de les imatges. Per això, la millor manera d’estudiar l’espai és fer-ho des de l’espai.

El telescopi espacial per excel·lència és el Hubble. Va ser posat en òrbita, a 600 quilòmetres de la Terra, el 1990.

Però la primera època del Hubble va ser molt decebedora. Poc després del llançament, els astrònoms van comprovar, esglaiats, que el mirall del telescopi només podia lliurar imatges… completament borroses. Tenia un defecte minúscul, però suficient per desenfocar i malmetre la totalitat de les imatges que captava. Així, el Hubble va navegar inactiu fins al 1994.

Un equip d’astronautes va arribar-hi, i va aconseguir reparar el mirall. Aquí es veu el resultat: una mateixa galàxia abans i després de la reparació.

Des que funciona correctament, el Telescopi Espacial Hubble no ha parat de donar un extraordinari servei a la ciència. Sovint avantatja els telescopis terrestres més grans. Les seves imatges són, gairebé sempre, espectaculars.

El Telescopi Espacial Hubble ha estudiat tots els astres principals del Sistema Solar, excepte el Sol, al qual no pot apuntar perquè no suportaria l’elevada temperatura.

L’alta resolució de la mirada del Hubble permet mostrar els detalls més fins de les nebuloses més febles, molt difícils de captar amb telescopis terrestres. Els seus colors són espectaculars, tot i que solen estar accentuats informàticament.

El Telescopi Espacial pot diferenciar, perfectament, les estrelles dels cúmuls més densos.

En particular, té un alt poder de penetració cap a les regions més llunyanes de l’Univers, on ens mostra galàxies espectaculars que no s’havien vist mai, i detalls minúsculs de les galàxies conegudes, impossibles de percebre amb tanta definició mitjançant els telescopis terrestres.

Una de les darreres troballes del Hubble ha estat dins de la NGC 6822, una galàxia petita i relativament pròxima a nosaltres. En aquesta galàxia hi ha una nebulosa minúscula on el Hubble hi ha fotografiat un densíssim cúmul d’estrelles joves. Cadascuna brilla 100 vegades més que el nostre Sol. Són imatges que ens mostren com es devien formar les estrelles als inicis de l’Univers.

Pels astrònoms, hi ha un abans i un després del Telescopi Espacial Hubble. I per la humanitat sencera, és un dels instruments més notables de la història de la ciència. Tant com ho va ser el primer telescopi terreste.