Singularitats de Mercuri

Tema: Els planetes

Paraules clau: , , ,

 

Edu3.cat

 

Hi ha planetes molt lluminosos que es poden contemplar tota la nit: Mart, Júpiter i Saturn. En canvi, Mercuri, tot i la proximitat amb la Terra és un planeta molt difícil d’observar.

Mercuri només es pot veure amb relativa facilitat quan es troba a les màximes elongacion‘. Vist des de la Terra, aleshores, Mercuri està a la màxima distància aparent respecte del Sol.

Quan Mercuri està al costat de ponent del Sol, es veu de matinada, quan comença a clarejar el dia. Quan està al costat de llevant del Sol, aleshores es veu al capvespre. En qualsevol cas, és un esdeveniment tenint en compte que és un planeta que no es deixa veure gairebé mai.

Mercuri té fases, com la Lluna, ja que a vegades el Sol l’il·lumina per un costat, i a vegades per l’altre. Mercuri es veu bé quan està en quart creixent o en quart minvant. En fase plena està a la màxima distància, massa lluny i, a més, el Sol enlluerna. En fase nova, està més a prop, però a contrallum del Sol.

Després de Plutó, Mercuri és el planeta menys conegut de tots. El fet que estigui tant a prop del Sol fa que des de la Terra sigui molt difícil d’estudiar, i que enviar-hi sondes automàtiques sigui molt costós. Només s’hi ha aproximat la sonda Mariner 10: en va mostrar una superfície plena de cràters i sense atmosfera, com la Lluna.

Una de les singularitats de Mercuri és que, per causa de la intensa acció gravitatòria del Sol, té un moviment de rotació extremament lent. En el temps en què recorre una òrbita del Sol, Mercuri fa només una volta i mitja sobre si mateix. Això, traslladat a la nostra Terra, equivaldria al fet que durant tot un any només transcorregués un dia i mitja nit.

Després de la llarguíssima nit mercurial, de 88 dies terrestres de durada, el Sol apareix, de sobte, per l’horitzó. No hi ha crepuscle, perquè no hi ha atmosfera. La temperatura de la superfície passa de cent graus sota zero a uns 700 graus. El Sol es veu tres vegades més gran que des de la Terra, i irradia 10 vegades més calor.

El Sol va pujant cap a la part més alta del cel. Després alenteix el moviment, i canvia el sentit de la marxa. Per fi, es pon sobre l’horitzó. L’estranya trajectòria del Sol al cel de Mercuri es deu a l’òrbita del planeta, força excèntrica, que el fa voltar més lent quan és lluny del Sol que quan n’és a prop.

Així doncs, Mercuri és un planeta més aviat esquerp en relació amb la Terra, i més aviat excèntric en relació amb el Sol.

Com a personatge mitològic, és una altra cosa. Mercuri és un afable protector dels camins, i de l’astronomia, precisament.