Telescopi de Newton

 

Edu3.cat

 

El científic anglès Isaac Newton va formular la transcendental llei de la gravitació universal. Però, a més, va inventar una nova classe de telescopis que, amb el temps, han permès millorar la qualitat de l’observació astronòmica.

Un dels problemes dels primers telescopis, de tipus refractor, era l’aberració cromàtica que es produïa i que donava lloc a imatges borroses i amb falsos colors. L’única manera de contrarestar-la era allargant els tubs: com més llargs, menys es notava. Però aleshores resultaven incòmodes i difícils d’usar.

El mateix Galileu Galilei es va plantejar millorar-los usant miralls enlloc de lents. Però a l’època no hi havia la tecnologia per a fer miralls suficientment precisos.

Isaac Newton era un científic amb una àmplia varietat d’interessos, un dels quals era la naturalesa de la llum. Els seus experiments sobre el cromatisme el van portar a estudiar els problemes de les lents dels telescopis.

Newton va arribar a la conclusió que calia fabricar bons miralls en substitució de les lents. Malfiant-se dels artesans de Londres, ell mateix va tallar un petit mirall i va construir, per primera vegada, un telescopi de tipus reflector.

El telescopi de Newton era molt petit però donava 38 augments, xifra molt notable tenint en compte les seves mides reduïdes. Va ser presentat oficialment a la Reial Societat de Londres, el febrer del 1672. Tothom va comprovar que donava la mateixa qualitat d’imatge que un telescopi clàssic 8 vegades més voluminós.

Enlloc de dos eixos per moure’l i dirigir-lo a un indret del cel, Newton va col·locar el tub sobre una bola de fusta, fent de ròtula. Posat damunt d’una taula i mirant per l’ocular a la part superior del tub, es podia observar un astre situat en qualsevol posició amb tota comoditat. Aquesta comoditat no es donava en els altres telescopis, que de vegades exigien a l’astrònom postures gairebé acrobàtiques.

Però la dificultat de fabricar miralls de precisió va fer que es continuessin construint telescopis amb lents clàssiques. El sistema òptic de Newton, però, no va ser abandonat, sinó tot el contrari. Era tan simple i eficaç que, necessàriament, havia de tenir interès futur.

En el sistema de Newton, el raig de llum de l’astre entrava per la boca del tub on, contràriament als telescopis refractors, no hi havia cap lent. El raig es reflectia en un mirall tallat amb una corba òptica esfèrica, i anava a formar el focus a un punt extern al tub després de ser suportat per un petit mirall en diagonal. Finalment, en el focus hi havia l’ocular que amplificava la imatge i la lliurava a l’observador.

Amb aquest sistema William Herschel va construir, a finals del segle XVIII, els seus grans telescopis. Actualment, els telescopis més importants del món són també del tipus reflector ideat per Newton.

I milers d’aficionats d’arreu del món miren els astres, nit rera nit, a través de telescopis com el de Newton.

De manera que el geni de Newton no només ens va donar un model per interpretar l’Univers sinó, també, un instrument per contemplar-lo.