Paraules clau: equinocci, Lira, Sol, William Herschel
Una de les estrelles més brillants del firmament és Vega, a la constel·lació de la Lira. És una estrella inconfusible, perquè al seu costat, no n’hi ha cap de tan brillant.
La Lira és una constel·lació relativament petita, formada per estrelles brillants, amb la forma d’un rombe amb cua, o amb cap, segons com es miri.
La llegenda diu que la lira la va inventar Mercuri, i que es va fer famosa quan la tocava, com ningú, el gran músic Orfeu. Un altre nom de la constel·lació era El Voltor: es representava com un voltor amb les ales obertes que aguantava la lira amb les potes. El nom de Vega prové, precisament, d’aquesta última representació.
Els àrabs de l’Edat Mitjana, que eren bons observadors del cel, li deien Al Nash al Vaki, que vol dir el voltor caient en picat. De Vaki se’n va derivar Vega.
Vega és una de les poques estrelles de les quals es coneix l’entorn: un disc de gas i pols, amb un diàmetre aproximadament el doble del del Sistema Solar, dintre del qual podria haver-hi planetes en formació.
Vega es troba a uns 27 anys llum de la Terra, i s’aproxima a una velocitat d’uns setze quilòmetres per segon. Bé, en realitat és el Sol que s’aproxima a Vega, perquè el Sol, com qualsevol astre, no s’està quiet.
El Sol navega per l’espai en direcció a un punt anomenat àpex.
El primer d’assenyalar l’àpex va ser l’astrònom William Herschel, al segle XVIII. Herschel va situar l’àpex a uns 17 graus de l’estrella Vega. Més endavant, Arthur Eddington va situar-lo a prop de l’estrella Theta, a la constel·lació d’Hèrcules. William Luyten, després, va situar-lo a uns 6 graus al nord-est de Vega. Finalment, al 1967, es va determinar que l’àpex es troba, exactament, entre les estrelles Vega i Eta del Cigne.
En l’antiguitat, Vega era una estrella molt més significativa que ara. Fa quinze mil anys, Vega era l’estrella polar entorn de la qual girava tota la volta del cel. Era una estrella polar molt més lluminosa i visible que l’actual.
L’eix de rotació de la Terra no apunta sempre cap al mateix lloc del cel, sinó que té un moviment de balandreig que li fa traçar un cercle en el firmament durant un període d’uns 26 mil anys. Aquest moviment es coneix com precessió dels equinoccis. Ara, casualment, l’eix apunta cap a una estrella que en diem Polar, però, de fet, se n’està allunyant. D’aquí a un miler d’anys no hi haurà cap estrella polar destacada.
D’aquí a dotze mil anys, Vega tornarà a ser a prop del pol i, novament, farà de guia, d’estrella polar. I d’aquí a mig milió d’anys, es creu que el Sol atraparà Vega i la convertirà en una estrella veïna.