Visions del Hubble

 

Edu3.cat

També es pot veure via YouTube

 

Des que el telescopi espacial Hubble va entrar en funcionament, no ha parat d’enviar-nos imatges meravelloses.

L’avantatge del Hubble respecte als telescopis terrestres és que està situat en un lloc on el cel és absolutament net: davant seu no hi ha atmosfera que filtri ni distorsioni la llum dels astres.

El Hubble gira com un satèl·lit al voltant de la Terra. Apunta als astres i n’envia les imatges obtingudes. És un telescopi relativament potent, però no és pas gaire gran comparat amb els telescopis dels millors observatoris terrestres. Hi ha telescopis terrestres de 10 metres de diàmetre; en canvi, el del Hubble fa només 2 metres i mig. Però la seva ubicació privilegiada permet obtenir imatges extraordinàries.

Per exemple: aquestes són imatges de Mart obtingudes pel telescopi terrestre de l’Observatori Pic-du-Midi, a França. I aquesta és la visió de Mart des del Hubble.

Aquesta és una fotografia de Júpiter feta amb el telescopi de 4 metres de l’Observatori Kitt Peak, als Estats Units. I aquesta amb el telescopi de 8 metres de Cerro Paranal, a Xile. El Hubble, per la seva banda, mostra Júpiter amb detalls molt més fins.

Saturn es veu així fotografiat amb el telescopi de 8 metres de Xile. I així és com el veu el Hubble.

Una de les especialitats del Hubble són les nebuloses anomenades ‘planetàries’. Es tracta de petites nebuloses que envolten una única estrella. Com que són petites, el Hubble pot abastar-les perfectament.

Aquí veiem la nebulosa M 57 fotografiada amb el telescopi de 5 metres de l’Observatori Mont Palomar, als Estats Units. I amb el de 80 centímetres de l’Observatori del Teide, a Canàries. El telescopi espacial la veu així.

Una altra nebulosa similar és l’NGC 7027. Aquesta és la fotografia, en fals color, obtinguda amb el telescopi de 2 metres i mig de l’Observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma. I aquesta és la fotografia del Hubble.

Una tasca en la qual el Hubble excel·leix és l’enregistrament de les estructures de les galàxies llunyanes. Aquesta és la galàxia M 51 fotografiada amb el telescopi de 4 metres de Kitt Peak. I la mateixa galàxia segons el Hubble.

Aquesta és l’M 100 fotografiada amb un telescopi de 4 metres. I aquesta la versió del Hubble.

Un altre exemple: la galàxia NGC 4013 des de Kitt Peak. I des del telescopi espacial Hubble.

Aquesta és la galàxia ESO 510 G13 fotografiada pel gran telescopi de 8 metres de Cerro Paranal. Aquesta és la fotografia del Hubble.

El principal inconvenient del Hubble és que, com a únic telescopi de la seva classe, a cada recerca només hi pot dedicar un temps molt curt. Per tant, no pot fer observacions de llarga durada. Aquests són treballs que es realitzen, nit rere nit, des dels telescopis terrestres… sense la competència espacial.