Errades

Tema: Astrònoms

Paraules clau: , , ,


 

L’astronomia és una activitat celestial, però a la vegada, humana. Per això, l’exploració del cel no està exempta d’errades.

Durant l’Exposició Universal de 1900, a París, es va construir el que havia de ser el telescopi més gran del món. Feia 90 metres de llarg i més d’un metre de diàmetre. Pesava 21 tones, per això havia d’estar horitzontal, fix, i la llum dels astres li arribava a través de dos miralls.

Però les seves imatges eren de nul·la qualitat: bellugadisses i amb una terrible turbulència per excés d’augments i per la pol·lució.

Cent anys després, es va construir un altre telescopi, una altra joia de la tecnologia del moment, que va resultar, d’entrada, una gran decepció.

El Telescopi Espacial Hubble va començar a orbitar la Terra més enllà de l’atmosfera el 1990, però durant més de tres anys no va ser capaç d’oferir cap imatge de qualitat. El seu mirall principal, una obra mestra de l’enginyeria i de l’òptica, estava, en realitat, mal fabricat i proporcionava imatges sempre borroses. Afortunadament, el defecte es va reparar i, ara, el Hubble subministra excel·lents imatges.

Un altre gran desencís el va protagonitzar la sonda Mars Polar Lander quan va arribar a Mart, el desembre de 1999, després d’onze mesos de viatge i molts més d’expectatives.

La Mars Polar Lander havia d’enviar dades sobre el sòl i l’atmosfera del planeta Mart. Però en arribar al seu destí, enlloc d’aterrar-hi suaument, s’hi va estavellar. La causa va ser que els altímetres de la sonda mesuraven les alçades sobre el sòl en quilòmetres, però, des de la Terra, s’interpretaven en milles. La sonda no va tenir temps ni de frenar.

No fa gaire va succeir un altre fet lamentable. El va protagonitzar un satèl·lit japonès, Yohkoh, especialitzat en l’estudi del Sol.

El Yohkoh, que en japonès vol dir esclat solar, va ser llençat el 1991. Durant 10 anys va transmetre valuosa informació sobre els fenòmens més energètics del Sol, en particular, les erupcions de rajos X i de rajos gamma.

De vegades, els seus responsables li feien seguir algun fenomen addicional, com per exemple un eclipsi parcial de Sol, el novembre del 1994. I el pas de Mercuri per davant de la corona solar, el febrer del 1995.

El desembre de 2001 va haver-hi un altre eclipsi de Sol, en aquest cas total des del lloc on es trobava el Yohkoh. Aleshores algú va decidir que seria interessant enregistrar l’esdeveniment. El Yohkoh va començar a filmar-lo però, pocs segons després, va iniciar un moviment erràtic i va perdre el control per sempre més. La causa de la fallada va ser que el Yohkoh portava un sistema d’orientació basat en la posició del centre lluminós del Sol. Quan el Sol es va eclipsar, el satèl·lit es va quedar sense cap referència per navegar.

Les errades en el disseny o en l’ús dels instruments per estudiar els astres han causat algunes decepcions i alguns dispendis.

Algunes errades, tristament, han arribat a causar víctimes com els astronautes desapareguts en missions d’exploració.