Mercuri és un planeta difícil de contemplar. Quan és més a prop de la Terra, es troba a uns 100 milions de quilòmetres, que és una distància astronòmica molt curta. Però, paradoxalment, aleshores no es pot veure.

Mercuri fa una volta al Sol cada 88 dies, mentre la Terra la fa en 365; per tant, la Terra va molt més a poc a poc.

Quan Mercuri és més pròxim a la Terra, està visualment arrenglerat amb el Sol. Com que és un planeta petit, el Sol enlluerna i és impossible d’observar-lo.

Perquè el Sol no molesti la visió, cal esperar que Mercuri es desplaci un quart de la seva òrbita. Aleshores es troba a una distància d’uns 160 milions de quilòmetres.

Per poder mirar més bé Mercuri, al març de 1974 s’hi va enviar una primera sonda, la Mariner 10. La Mariner va obtenir-ne fotografies de molt bona qualitat.

La Mariner 10 va ser la primera sonda a fer servir el camp gravitatori d’un planeta -Venus- per ser catapultada cap a un altre -Mercuri-. Més endavant, amb les sondes Voyager, el mètode s’aplicaria amb èxit per visitar d’un sol cop Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Cap a l’any 2009, l’Agència Espacial Europea preveu el llançament de la missió a Mercuri BepiColombo. Els astrònoms d’aquesta missió pretenen trobar respostes a qüestions com ara: Per què Mercuri és més dens que els altres planetes? Com s’origina el seu camp magnètic? Hi ha glaç als casquets polars?

Curiosament, Mercuri i la Lluna s’assemblen molt. Per exemple, Mercuri és ple de cràters com la Lluna; fins i tot en té més. Mercuri tampoc no té atmosfera, com la Lluna.