Observatoris

Tema: Instruments

Paraules clau: , ,

 

Edu3.cat

 

Per estudiar els astres, els astrònoms necessiten una sèrie de condicions, en particular quan estudien astres de llum feble, com els asteroides, els cometes, les nebuloses, les galàxies…

La primera de les condicions és que no hi hagi resplendor de la Lluna.

Una altra condició és que no estigui núvol, és clar. També molesta, a l’hora de veure el firmament, la presència d’humitat en el cel serè, perquè les partícules d’aigua, en suspensió a l’atmosfera, li resten transparència.

Si està serè, però hi ha pols a l’ambient, com sol passar molts dies d’estiu, les nits tampoc no són transparents.

Un altre inconvenient per a la visió de la nit és la turbulència que provoquen els corrents de l’aire a diferents temperatures.

Per observar els astres sense núvols, sense humitat, ni pols, ni turbulències, cal anar a les muntanyes, com més altes, millor.

Els grans observatoris moderns estan instal·lats en pics ben alts, com el Pic du Midi al Pirineu francés, o els dos observatoris europeus més importants, situats a les illes Canàries: l’observatori del Teide, a Tenerife, i el del Roque de los Muchachos, a La Palma.

Però el més alt és sobre el volcà apagat Mauna Kea, de Hawaii, de 4.200 metres. Allà hi ha els dos telescopis més grossos del món dins de dues cúpules bessones.

Les condicions de vida en aquest observatori, però, són molt dures, gairebé extremes. L’aire és difícil de respirar, i les radiacions del Sol són molt intenses. Els qui hi treballen han d’anar protegits de les ones curtes del Sol, que són nocives, i gairebé no hi ha atmosfera que les filtri.

El principal escut que ens preserva de bona part de les radiacions d’ona curta del Sol, la primera protecció, fins i tot per sobre d’aquests observatoris astronòmics, és la capa d’ozò.

L’ozó actua de filtre de les radiacions ultraviolades, molt perilloses. Aquesta capa protectora ha estat sistemàticament contaminada per compostos rics en clor, d’origen humà. La indústria, la combustió del petroli, però sobretot els aerosols, afecten la seva integritat.

La capa d’ozó està permanentment vigilada: una reducció significativa suposaria un risc per qualsevol ser viu.

La situació actual és que el forat de la capa d’ozó no ha augmentat en els últims anys. Ara per ara, el forat sembla estable. Es pot dir, almenys, que el risc no augmenta.