Tema: Cosmos

Dimensions de l’Univers

L’Univers té unes dimensions que a nosaltres, habituats a les mides de la Terra, ens resulten incomprensibles.

Espai-temps

Al 1916, Albert Einstein va formular una teoria trascendental que inspira tota la cosmologia moderna. La teoria general de la relativitat, que és com es coneix, inclou una interpretació de la gravetat molt més general que la teoria formulada, dos segles abans, per Newton.

Forats negres

Els forats negres són, potser, els objectes més estranys de l’Univers. Ara per ara, són els més difícils de comprendre.

Inici i final de tot

Al començament, no existia l’espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d’anys, es va produir una singularitat.

La llum

La llum viatja per l’espai en línia recta. Quan un raig de llum travessa un mitjà de diferent densitat, aleshores es desvia. Aquest és el principi de la lent del telescopi.

Més i més gran

Tot el que se sap de l’Univers està basat en el que es veu quan es dirigeix la mirada al firmament. Per això, com més profunda és aquesta mirada, com més lluny arriba, més gran és l’Univers imaginat.

Model unificat

Molts descobriments astronòmics s’han fet com si es resolgués un puzle. L’últim puzle astronòmic completat conté la imatge d’una galàxia.

Música de les esferes

Imaginem un cataclisme com l’explosió d’una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d’altra banda- què sentiríem?

Paradoxa d’Olbers

Una qüestió que ha intrigat als astrònoms des de fa segles és: Quan el Sol no ens il·lumina, perquè el cel es torna fosc?

Proporcions de l’Univers

És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l’Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures…